Fa molt i molt de temps, els marcians del planeta Mart varen mirar pels seus avançats telescopis i van descobrir el planeta Venus; lloc on habitaven les venussianes. El fet de descobrir-les, va despertar en els marcians uns sentiments fins aleshores desconeguts. Es van enamorar; i per complir els seus desitjos varen inventar el viatge espacial per poder visitar el nou planeta.
En arribar, les venussianes varen rebre els marcians amb els braços oberts. Els seus cors es van obrir de bat a bat en un amor màgic mai vist fins aquell moment. Es contentaven estant junts, feien coses plegats i fins i tot compartien la seva vida. Tot i ser de mons diferents, no tenien recança de conèixer les seves diferències. Passaven els mesos coneguent-se els uns als altres, explorant i aprenent les diferents necessitats i preferències que tenien. Varen viure en feliç harmonia durant molts anys.
Però un dia van decidir volar a la Terra. Per alguna estranya raó, aquella nova atmosfera va tenir efectes sobre tots ells, i un matí qualsevol, varen despertar-se amb una peculiar forma d'amnesia col·lectiva... Van oblidar que eren de mons diferents i que per tant, ells també eren diferents. Tot el que havien après durant tant de temps va esfumar-se com si res de la seva memòria.
Des d'aquell dia, tant els homes com les dones, no s'entenen.
En arribar, les venussianes varen rebre els marcians amb els braços oberts. Els seus cors es van obrir de bat a bat en un amor màgic mai vist fins aquell moment. Es contentaven estant junts, feien coses plegats i fins i tot compartien la seva vida. Tot i ser de mons diferents, no tenien recança de conèixer les seves diferències. Passaven els mesos coneguent-se els uns als altres, explorant i aprenent les diferents necessitats i preferències que tenien. Varen viure en feliç harmonia durant molts anys.
Però un dia van decidir volar a la Terra. Per alguna estranya raó, aquella nova atmosfera va tenir efectes sobre tots ells, i un matí qualsevol, varen despertar-se amb una peculiar forma d'amnesia col·lectiva... Van oblidar que eren de mons diferents i que per tant, ells també eren diferents. Tot el que havien après durant tant de temps va esfumar-se com si res de la seva memòria.
Des d'aquell dia, tant els homes com les dones, no s'entenen.
Estic completament d'acord amb tu és evident que som diferents. Però es podia plantejar aquesta realitat de moltes maneres, fer-ho amb aquest petit relat és sens dubte molt original, et venen ganes de continuar llegint coses sobre la increïblement complicada relació entre els "marcians" i les "venussianes".
ResponderEliminar