Els fòrums s’ estan convertint en autèntiques fonts d'informació força interessant. La qual cosa tots sabem, ja que, qui no ha visitat mai un fòrum? O qui no n’ha estat mai administrador? La gran diversitat de temes que abracen fa que sigui el lloc ideal per desfogar-se, per dir el que no diriem mai en públic, per treure tot allò que ens pesa sota el rerefons de l’anonimat que no podem dir en el l’actual context social.
Un clar exemple d’aquest fenomen el vaig trobar fa relativament poc. El fil tenia un títol com a poc, interessant: “Ciudadano Cabreado” i em va sobtar la manera com aquest heroi anònim llançava bombes argumentals contra la societat del benestar. Aquí us en remeto uns fragments:
"Muchos están peor que yo. Se levantan a las 6 de la mañana, vuelven a casa cuando sus hijos se van a la cama, conviven con la cotidiana amenaza de perder su trabajo y hacen encaje de bolillos para que el fruto de su sacrificio vital les permita llegar a fin de mes. Y otros, denúmero creciente, están aún peor. Han perdido su trabajo y a pesar de las ineficiencias de los sindicatos, del Gobierno y de los políticos en general, intentan conservar escasas esperanzas de conseguir otro. Es todo lo que les queda. Todos, de alguna manera, ponemos un montón de dinero para que vosotros, que sois muchos, os alimentéis de nuestra pasta.”
[...]
“Porque vosotros, incompetentes ejecutivos de la nada, mediocres gobernantes de nuestro Estado central, vivís de nuestro dinero. Sois parte de un elefantiásico entramado de Ministros, Secretarios de Estado, Directores Generales, y parásitos varios que contáis con un ejército de asesores, viajáis en coche oficial y reserváis Clase Preferente en vuestros viajes privados, con mi dinero. A cambio, resultáis totalmente incapaces de resolver nuestros problemas, no garantizáis nuestra seguridad ni dentro ni fuera de España, no nos protegéis del desempleo, ni prestáis servicio alguno. No tenéis agallas para sangrarnos directamente cada mes nuestras nóminas.” [...]
“Y no me olvido de vosotros. Engreídos “creadores”, apoteósicos mediocres del arte presunto, vividores del mérito subvencionado y subvencionable. Vosotros también vivís de mi pasta. Os señaláis la ceja para apoyar sin disimulo a quien os ha puesto en casa, alimentáis vuestra vida regalada de mis impuestos, y además me insultáis.”
[...]
Personalment, és un escrit que ja he situat en un punt de referència, el qual m’ha fet veure com es pot canalitzar el pecat capital de la Ira. És pur reciclatge emocional, honest i sincer, sense més traves.
Si us interessa llegir tot el comentari, seguiu aquest fil:
http://www.vigilantesdeseguridad.com/index.php?name=PNphpBB2&file=viewtopic&p=152976#152976
Genial, Javier!
ResponderEliminarUn exemple fantàstic de reciclatge emocional, sens dubte!!!